Skip to main content

“La por és la principal font de la superstició. Vèncer la por és el principi de la saviesa. ” Bertrand Russell.

Immersos en una espiral de successos tan estranys no se m’acut millor cita d’un dels filòsofs més influents del segle XX, a més de matemàtic i escriptor.

En base a Bertrand Russel, penso que la millor manera de no perdre la perspectiva de la realitat i no deixar-se portar mai per la por, és citant també a experts en el camp dels virus en referència al sector del comerç tèxtil. Cites textuals trobades en diverses publicacions.

Petar Jovancic, coordinador de R + D i responsable de recerca en materials avançats de Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya), destaca que és important distingir entre un bacteri i un virus.

“Els dos són microorganismes, però el bacteri pot viure pel seu propi compte, és a dir, no és un paràsit, mentre el virus, com és el cas de l’Covid-19, no pot viure molt temps fora de l’ésser que parasita”, explica Jovancic. “D’aquesta manera, la clau en el cas de l’coronavirus és saber quant de temps pot romandre viu en cada superfície, en aquest cas els teixits.”

L’investigador de Eurecat destaca que no només cal tenir en compte el tipus de teixit, sinó també la temperatura i la humitat, “els paràmetres preferits dels virus per a viure”. (La investigació publicada a The Lancet va provar la vida útil del virus a 22ºC i 65% d’humitat relativa.)

“Les superfícies en les que s’ha demostrat que més viu el virus són acer inoxidable i plàstic, fins a set dies. En vidre i monedes, en canvi, pot romandre fins a quatre dies, mentre en l’extrem oposat en dues hores desapareix de paper imprès i tissú. En el punt mig, dos dies, fusta i tela. De tots els materials que van provar els autors, les màscares quirúrgiques va ser on més va viure el virus, més de set dies.”

“No és tan rellevant el tipus de fibra com la construcció d’el teixit, és a dir, la seva capacitat de deixar passar elements externs”. “Quan escollim roba, busquem confort tèrmic, que sigui transpirable, és a dir, que tingui estructura oberta, el que afavoreix que el virus no romangui en ella“.

En aquest sentit, l’investigador de Eurecat recorda que un virus mesura entre 100 nanòmetres i 120 nanòmetres i els teixits solen tenir porus grans.

Jovancic afegeix una altra referència internacional: Rachel Graham, epidemiòloga de la Universitat de Carolina de Nord, va assenyalar a Business Insider, que:

“Les superfícies llises i no poroses, com els poms de les portes i les taules, són millors per transportar virus en general. Les superfícies poroses, com els diners, el cabell i la tela, no permeten que els virus sobrevisquin tant de temps perquè els petits espais forats poden atrapar el virus i evitar la seva transferència”.

“Hi ha una cosa que sí que saben els experts: la transmissió és principalment a través del contacte proper, no al tocar superfícies dures o roba”, diu l’investigador de Eurecat.

És improbable que les produccions arribin infectades des de la fàbrica; a més, la fase final de la producció sempre és un rentat, o hauria de ser-ho “.

Lisa Maragakis, M.D., M.P.H., directora principal de prevenció d’infeccions en Johns Hopkins

Pot el coronavirus viure en objectes? ¿I a la roba?

“Actualment no hi ha evidència que els articles importats de les àrees afectades i enviats o enviats per correu en el transcurs de dies o setmanes estenguin el COVID-19. Tot i que el nou coronavirus es debilita i mor amb el temps fora de el cos humà, els estudis suggereixen que pot viure en la superfície durant unes hores o fins a diversos dies, depenent de la superfície, la temperatura i altres factors ambientals. Per exemple, una petita quantitat del nou coronavirus encara és detectable en superfícies de plàstic per fins a tres dies, en acer inoxidable per fins a dos dies i fins a un dia en cartró, però és menys de l’0.1% de l’material de virus inicial.

Fins ara, l’evidència suggereix que el virus no sobreviu tan bé en una superfície tova (com la tela) com ho fa en superfícies dures que es toquen amb freqüència, com botons d’elevadors i manetes de portes. “

Santiago Campillo, biòleg i periodista que col·labora en mitjans com Xataka Ciència i Vitónica, resolgui diversos dubtes a l’respecte:

“Fins on sabem, aquest virus, com la resta que coneixem, es destrueix a partir dels 63ºC, durant 4 minuts. El factor temps és important. Si ens anem als 90ºC amb un minut n’hi ha prou. D’altra banda, que jo sàpiga, el virus no resisteix molt temps en els teixits porosos, com la roba”.

Fonts:

Petar Jovancic a Modaes https://www.modaes.es/back-stage/moda-post-covid-19-sera-necesario-desinfectar-la-moda-en-tienda.html

Lisa Maragakis, Johns Hopkins Medicine https://www.hopkinsmedicine.org/health/conditions-and-diseases/coronavirus/coronavirus-frequently-asked-questions

Santiago Campillo a Trendencias https://www.trendencias.com/propuestas-y-consejos/como-desinfectar-ropa-para-evitar-coronavirus-experto-cuatro-planchas-vapor-para-hacerlo-como-tiendas

 

Fonts complementaries:

The Lancet https://www.thelancet.com/journals/lanmic/article/PIIS2666-5247%2820%2930003-3/fulltext

Harvard Heatth https://www.health.harvard.edu/diseases-and-conditions/coronavirus-resource-center

OMS https://www.who.int/es/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/advice-for-public/q-a-coronaviruses

Escriu un comentari

5 × three =